L' spanglish

L'spanglish és una fusió de les paraules angleses "spanish" i "english"— és certs tipus de fenòmens de contacte de llengües, sobretot la parla de la població hispana dels Estats Units, que va exposada alhora al castellà i l'anglès. Aquesta mena de fenomen pot ser el producte de contactes fronterers o més sovint de comunitats bilingües importants, com és el cas per exemple a la frontera dels Estats Units amb Mèxic i a tota la Califòrnia del sud, al nord de Nou Mèxic, a Texas, a Florida, a Puerto Rico, i a la ciutat de Nova York. També es produeix aquesta mena de barreja a Panamà, ja que el control, que va durar 96 anys (de 1903 a 1999), de la zona del Canal de Panamà pels nordamericans ha influenciat alguns aspectes de la societat, particularment entre els antics residents de la zona del Canal de Panamà, que sovint es designaven com a "zonians."
Algunes vegades la varietat anomenada spanglish rep un nom regional; per exemple, a l'estat de Texas alguns en diuen "tex-mex".
La paraula spanglish és aparentment un creació del lingüista porto-riqueny Salvador Tió a finals dels anys 1940. Tió també va inventar la paraula inglañol, el fenomen invers en què l'anglès es veu afectat per l'espanyol; aquesta darrera paraula no s'ha popularitzat tant com la primera.
Existeix una altra varietat semblant a aquesta barreja lingüística que es coneix popularment com a llanito. Aquesta varietat es parla a Gibraltar i no pertany a la varietat que s'anomena "spanglish".

 Exemple de spanglish

-I’m nobody, and you are nobody too.
-But I’m not just anybody, cualquiera no es nadie, ya quisiera cualquiera ser alguien como lo es nadie. Nadie ocupa el lugar de alguien. Y quita a cualquiera del trono de Nadie. Entiéndeme. Something is rotten in the state of the arts. Las masas están en decadencia--y eso no hay quien me lo quite de la cabeza. Cuando de las masas surgen las revoluciones, las masas están en su apogeo. Cuánto añoro a Danton, a Napoleón, a Juana de Arco--que se levante un negro--y que me revolucione los cuernos y las faldas. Que me haga mejor de lo que soy. Eso es lo que quiero ser, un Don Quijote de la Mancha, un loco que surge de un manso y un bueno. De ahí mismo nace la salud del pueblo. Coño. Y es importante entender lo que significa el gusto.
-La calidad de vida surge del gusto.
-Hasta el mal gusto surge del gusto.
-Es un principio de organización. De quién en el mundo belongs together, and how we recognize each other. Pero dale lo mejor a la gente, desarrolla su gusto, enseña al pueblo a pensar, del pensamiento de un pueblo surgen los grandes pensamientos. Y los grandes hombres surgen del pensamiento de un hombre.
-Surgen de sus anhelos.
-Anhela como anhelo yo, y créeme, llegarás mucho más lejos que yo.
-¿A dónde has llegado tú?
-Al anhelo más grande. A anhelar el hambre, como la boca de un ratón, y conformarme con el queso que me apesta la boca. Quiero decir, que me lo como todo.
-Pero dime. Qué vas a hacer ahora.
-Voy a esperar que llegue mi libertad. Me va a caer como el maná del cielo. Voy a hacer tu vida tan y tan imposible. Con guerrillas anárquicas--aquí y allá. Hasta que me des mi independencia.
-Who is the stronger? The bamboo that bends in the gale or the elm that won’t.
-The one that won’t--no matter what--eso es tener dignidad.
-¿Qué es la dignidad?
-La medida de la libertad.
-Quiero decir, quién es más fuerte, la isla que se vende y come bien, o la que se mantiene erecta, y se muere de hambre y de soledad.
-¿Cuál es más libre?
-Ninguna de las dos es libre. Todo pertenece. Soledad te acompaña, viajero. Pero como decía Don Antonio Machado, donde hay vino, bebe vino, y si no hay vino, chico, qué te cuesta, tómate el agua fresca.

Naturals. LA PRESSIÓ!

Quan una força actua sobre un cos que es pot deformar, l'efecte que produeix depèn de la intensitat de la força i de la superfície sobre la qual actua. Una persona amb botes s'enfonsa més en la neu que si porta esquís. Aquesta relació entre força i superfície ha portat a la idea de pressió.

Així, si es prem un dit sobre un tros de fusta, la força que s'exerceix es reparteix sobre tota la superfície de la punta del dit i, excepte en el cas que el material sigui molt tou, no s'observa cap efecte sobre la fusta. La pressió exercida és molt petita. Però si es clava una xinxeta, la força sobre la fusta es concentra en una superfície molt petita, la punta de la xinxeta, i la xinxeta penetra a la fusta. Aleshores, la pressió exercida és molt gran.
La pressió es defineix com la força que actua sobre la unitat de superfície.
Per calcular la pressió, s'ha de dividir el valor de la força pel valor de la superfície sobre la qual actua:

Si es tracta d'un cos que es troba recolzat sobre una superfície horitzontal, la força exercida és el seu propi pes, F_g.
Al SI, la unitat de mesura de la força és el newton (N) i la de superfície és el metre quadrat (m²); per tant, la pressió es mesura en newton per metre quadrat (N/m²). Aquesta unitat rep el nom de pascal (Pa).
Els líquids i els gasos també exerceixen pressió. A diferència dels sòlids, ho fan sobre totes les parets del recipient que els conté.
La pressió que exerceixen els líquids i els gasos augmenta amb la profunditat, i és directament proporcional a la seva densitat.
Per calcular la pressió que exerceix un líquid o un gas, s'ha de multiplicar la seva densitat per la profunditat i per l'acceleració de la gravetat:
p = densitat · acceleració de la gravetat · profunditat
p = g h
La Terra està envoltada d'una capa d'aire anomenada atmosfera, que té centenars de quilòmetres d'altura. Hi ha, doncs, una gran quantitat d'aire damunt la Terra capaç d'exercir una gran pressió. Aquesta pressió s'anomena pressió atmosfèrica.
La pressió atmosfèrica es mesura, com totes les pressions, en pascals (Pa). Però, habitualment, s'expressa en hectopascals (hPa).
Pots trobar més informació a la MUD Els sòlids fan pressió.

Problema:
La Laia té una massa de 60 kg. Està sobre un llac gelat i calça unes botes que tenen una superfície de 0,04 m² cada una. El gel pot aguantar una pressió de 5.000 Pa abans de trencar-se. La Laia creu que està segura. És veritat?

Matemàtica recreativa i interactiva

                     El llop, l'ovella i la col.!
A la riba d'un riu hi arriba un pastor que porta una ovella, una col i un llop.
Per a travessar el riu hi ha un pont que només aguanta el pes d'ell i d'un animal o ell i la col.
L'ovella es menja la col i el llop a la ovella si estan sols.
Com s'ho farà el barquer per passar a tots a l'altre costat sense que ningú es mengi a l'altre.
NOTA:
Has d'agafar els animals i la col i els pots arrosegar fins l'altre costat del riu.
Has d'apuntar quants moviments fas, perquè es tracta de fer-ho en els menys moviments possibles.
Cada moviment es passar un animal o la col d'un costat a l'altre del riu.

Les Torres d'Hanoi
(Torre de 3 peces)

Objectiu del Joc

El joc consisteix en passar la torre, seguint una sèrie de regles, de la posició 1(dibuix 1) a la 3 (dibuix 2) amb els menys moviments possibles.

dibuix 1	dibuix 2

Moviment de les fitxes
* Les fitxes s'han de moure d'una en una.* Cada vegada que canviem una fitxa a una altra posició comptabilitzarem un moviment.* Sempre s'ha de moure la fitxa que està més amunt. No es pot moure una fitxa si no és la primera del piló.* Les fitxes es poden moure a qualsevol posició seguint les següents normes:

dibuix 3

- La cassella ha d'estar buida.- Sempre s'ha de començar omplint les caselles A, B, C, és a dir, el joc sempre es començarà movent la fitxa que es troba a la posició 1C a la posició 2A o 3A.- No es podrà posar una fitxa més gran damunt d'una més petita.

Bona sort !!!

Presentació del blog

Em dic Judit, faig 4t d'eso de l'escola anunciata.
Faig aquest blog per l'asignatura de informatica, penjaré informació interesant sobre dos asignaturas de l'escola i sobre un tema lliure que jo trii.

Fins aviat!